diumenge, 22 de març de 2009

Rubianes en el paradís dels fumadors

Suposo que en algun lloc deu existir una mena de paradís d'antics fumadors.
M'imagino aquest lloc com una tertúlia eterna on es riu molt i es parla de tot, potser a l'entorn d'una taula, o en un lloc més ample, amb butaques i sofàs còmodes, perquè el temps ja no és important.
Hi ha molta gent que ha de ser en aquest lloc magnífic. Pepe Rubianes és el nouvingut, però tots els altres el coneixen molt bé i li hauran donat la benvinguda que mereix.
Entre molts d'altres estic segur que hi ha l'Ovidi Montllor, en Terenci Moix, Compay Segundo i el meu oncle Jordi, que no era de la farandula, però és una de les persones que m'ha fet riure més en la meva vida.
Tots ells m'han fet agradable l'existència i espero que algun dia pugui afegir-me a la seva tertúlia eterna.
De moment jo, que fa mots anys que no fumo, he comprat un cigar d'aquells que converteix en fum la gent a les pel·lícules. Un havà, és clar, de bona marca. L'he encès i me'l fumaré mentre miro una pel·lícula de Humprey Bogart, un altre fumador il·lustre.
Diuen que el fum serveix per emboirar un món que no ens acaba d'agradar. És possible, però el fum que estic fent serveix només per fer un homenatge a gent que sempre trobaré a faltar.
Aquest Montecristo va per tots vosaltres, amics.

1 comentari:

  1. si senyor!!!!! al Rubianes li hagues agradat molt el que fumesis un puro per ell.

    ResponElimina