dissabte, 10 d’octubre de 2009

EL MILLOR TONI ALBÀ



Després de veure El Messies


Els qui l'hem vist actuar més d'una vegada trobàvem a faltar els molts registres que és capaç de posar sobre l'escenari l'excel·lent actor Toni Albà. I no és que ens desagradin les seves paròdies televisives, és, senzillament que sabem que teatralment és capaç d'oferir molt més.
El Messies és una obra interessant. L'aparença és d'una paròdia irreverent i alhora innocent sobre els mites cristians del Nadal. A més ofereix la doble visió del mite mateix i alhora dels esforços de tres actors per representar-lo. Aquí és on comença la rialla. Fermí Fernández fa un impecable paper de clown seriós. Ni per un moment l'ombra d'un somriure creua la seva cara, mentre el públic es recargola de riure de la presumptuositat que li toca representar.
Al costat de l'impecable Fernández, Toni Albà desplega tots els recursos còmics possibles. Representa desenes de personatges, com li havíem vist fer a L'ombra; posa en moviment el seu cos fins a l'extrem de fer petita l'escena, que amb prou feines pot contenir tanta energia. L'havíem vist fer el mateix a La kumedia dels herrors, a Brams, a L'Ombra i trobem una delícia comprovar que ha millorat els seus recursos sense oblidar-ne els que ja havia fet servir.
Al costat de Fernández i Albà, la soprano Elena Roche dóna un contrapunt interessant, molt britànic. Mentre el públic es recargola de rure intercala les seves intervencions, amb fragments de Häendel.
Cal estar atents a la cartellera. La feina de televisió fa que sigui difícil veure actuar Toni Albà en un teatre i és molt, molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada