ÀFRICA

En aquesta novel·la he fet diverses apostes. La primera publicar-la amb un projecte editorial nou, Libertània, que és un intent d'articular una editorial de base cooperativa. La segona, que ja havia assajat en altres llibres però mai amb tanta intensitat, fer una roda de presentacions en llocs molt diversos, sobretot llibreries, però també biblioteques, centres cívics, festivals... La llista ha estat llarga: Lletres a la Plaça de Canyelles, la llibreria La Mulassa de Vilanova, Documenta de Barcelona, Festival Subur negre de Sitges, Biblioteca de Cubelles, Les Cotxeres de Sants, Llibreria Mala Peça de Sabadell i L'Odissea de Vilafranca del Penedès. Una gira considerable que m'ha deixat un munt de satisfaccions.

Promocions i edicions apart, en aquesta novel·la també he assajat altres elements que m'han semblat interessants. Els esmentaré sense cap ordre de jerarquia. Novel·la negra és sinònim de narració que, a més de tenir crims, criminals, investigadors i víctimes també conté elements de crítica social o, si més no, de mostra d'elements que trenquen la sempre aparent harmonia de les societats. En aquest sentit he volgut posar sobre la taula l'existència de clans molt arrelats a la societat que actuen o han actuat als marges de la llei i que tenen un equilibri precari que qualsevol fet pot rebentar. 

També he platejat un altre tema. La figura d'una persona que s'atorga el paper d'investigador, jutge, jurat i botxí, amb la convicció que: Us ho he de confessar. Tinc la convicció que la mort de determinades persones resulta beneficiosa per a la societat. Aquest és l'inici de la novel·la i el retorn que m'han fet alguns lectors ha estat d'allò més inquietant. De dels que consideraven aquest personatge un psicòpata als que l'anomenaven justicier. Tema plantejat, doncs.

Sovint m'han dit que Barcelona, en alguna de les meves novel·les, és un personatge més. Els dono la raó, però la meva ciutat, si més no la literària, no és la de Sagrada Família, Corte Inglés, Camp Nou, Illa Diagonal. En aquesta, com en d'altres narracions parlo de la gent, dels barris. En aquest sentit he volgut recórrer amb els lectors un paisatge menys tractat per la literatura, el barri on vaig néixer, Font de la Guatlla, altres barris propers, El Polvorí, Hostafrancs, Sants i també de l'altra banda de la ciutat, com el Bon Pastor, a més de barris de les ciutats de l'entorn.

Àfrica planteja altres temes, però m'estimo més que cada lector els trobi i els faci seus, si ho troba oportú. De moment els comentaris que m'arriben de lectors són positius i comença a funcionar el boca-orella tan necessari perquè un llibre continuï viu.