L'adolescència és un moment de canvis i de descobriments, però sobretot és un moment d'incerteses. He volgut reflectir en aquesta novel·la el desconcert propi d'aquesta edat des de la veu d'una noia jove que cada cop és més conscient d'allò que passa al seu entorn.
Hi ha qui pensa que el coneixement dóna seguretat. La veritat és que com més sabem menys entenem per què passen algunes coses.
La protagonista de la història, la Mònica, s'enfronta a les conseqüències de saber com és el món que té a l'entorn. Un amic seu, en Jordi, cada dos per tres arriba a l'escola amb cops i ferides. El germà d'en Jordi, l'Enric ha comprat un cotxe nou, luxós, malgrat que no té feina. L'avi de la Mònica li parla de la guerra civil, dels morts, dels exilitats. Els pares de la Mònica viuen separats, encara que s'estimen.
La Mònica escriu tot allò que li passa pel cap, com si fos una crònica periodística. I és que escriure, de vegades, serveix per posar ordre als pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada