Que Henning Mankell és un bon escriptor no és cap secret. Tampoc ho és que qualsevol llibre seu és una bona notícia. La novetat que ens ofereix als seus darrers llibres és potser que no té cap necessitat de demostrar res i es limita a escriure en total llibertat. El xinès, el darrer llibre que ha estat traduït al català, és un llibre que superficialment ens recorda qualsevol de les novel·les protagonitzades per l'inspector Wallender, però de seguida descobrim que l'autor va molt més enllà d'una crítica enfadosa sobre la decadència de la societat sueca i es recrea en un viatge a l'entorn del poder que recorre mig món i dos segles.
Mankell ens parla de la societat xinesa, també dels Estats Units i de Suècia. Ens parla de religions i de creences. De fidelitats i solidaritats que tanscendeixen el temps, les races i les circumstàncies. És un llibre molt ric on veiem els rostres més cruels de la humanitat i també la manera com la gent aconsegueix, malgrat tot, convertir el món en un lloc habitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada